Tant si ho contemplem des del Vallès, el Baix Llobregat, el Penedès, el Bages o L’Anoia, l’inconfusible perfil del massís de Montserrat ens resultarà una mena d’element familiar, una silueta quotidiana que fa de teló de fons de les nostres vides. Està allà, omnipresent, sent una visió que, de tant perpètua, acabem per adaptar-la a la més absoluta normalitat del nostre paisatge, quant, en realitat, no es un indret normal en absolut. Tant la seva composició geològica, la seva història, la natura que amaga quant t’endinses pels seus corriols, com tots els secrets que podem trobar, fan, si els descobrim i els interpretem, que ens adonem, sorpresos, de la seva increïble peculiaritat, i a més, que pot ser, no hi ha una única manera de connectar amb la muntanya màgica. El meu nom és Frank Juárez, guia acreditat de muntanya, i en aquest post us vull proposar tres formes diferents de conèixer Montserrat.
Tres maneres diferents de conéixer la muntanya màgica, que si bé tenen molts elements comuns, cadascuna neix d’una idea de muntanya un tant diferent, i que si les voleu realitzar, pot ser faran que quant torneu a mirar aquella silueta crespada de pinacles, el seu missatge pels vostres ulls i els vostres sentits ja no hi torni a ser mai més el mateix.
1. MONTSERRAT SALVATGE
Aquesta ruta arrenca al Coll de Can Massana, al pàrquing situat en tant estratègic indret. Aquest pas va ser testimoni de la batalla que va fer retirar-se l’exercit napoleònic el 6 de Juny de 1808, i que tants personatges i històries mig reals mig fictícies va fer néixer. Al collet de Guirló agafarem el corriol que, com una línia insignificant, sembla traçat amb un llapis capritxós als peus de l’oest de les majestuoses Agulles.
Des d’aquí pot ser encara sentirem el llunyà murmuri dels vehicles circulant per la N-II, però, aquí situats, amb el teló de fons dels gegants de conglomerat, ens semblarà un ridícul intent de pertorbar cinquanta milions d’anys quasi impertèrrits. Canviarem de direcció, ara sí, ja endinsant-nos al cor de la muntanya, per l’espectacular pas de La Portella, on a més de les cames pot ser ens ajudarem de les mans, començant a sentir el formigueig ancestral de l’aventura, entesa com allò que ens obliga a fer servir recursos que, amb les comoditats de la civilització, tenim una mica oblidats. Des d’aquest punt, la vista emmarcada amb els colossos a banda i banda resulta espectacular. Uns minuts per prendre aire, i ens endinsem al bosc. Sí, el bosc.
Montserrat, que aparenta una roca grisa i pelada, té el cor verd i ple de vida. Arribarem al refugi de Vicenç Barber entre roures, alzines, pins, boix,… la varietat vegetal ens sorprendrà. Deixant el refugi d’UEC (Unió Excursionista de Catalunya) darrere, anirem creuant canals (torrenteres normalment seques) que cauen cap al sud, entrant i sortint d’alzinars i culminant finalment al Coll de Porc, a 974 metres d’altitud, i a partir del qual començarem el descens, ara per la vertical cara nord, un autèntic mur que vist de lluny, sembla impossible poder caminar amb relativa facilitat pel sender que estem gaudint.
Desprès d’un parell de trams de zigazagas, ens trobarem al GR-172, antic camí d’accés al Monestir pels pelegrins. Aquí, tornant a la botànica, podem trobar algun exemplar de teix, mític arbre màgic per la cultura celta i d’altres, molt relacionat amb la bruixeria en el passat… no gaire llunyà!. Ara el camí es torna dolç, més relaxat, i si tenim forces, podem desviar-nos per un últim esforç, i tornant a fer servir les mans com ajuda, tenir l’ immens plaer d’estar uns minuts a aixopluc de l’arc de la mítica roca foradada. Aquí ,el vent de ponent juga amb el de llevant, a veure qui passa sota la roca eterna. Veurem les planes del Bages perdre’s cap el nord, i el Pirineu al fons, blanc ó blavós, gris ó fosc, segons el moment de l’any. Tornant al GR, només ens quedarà arribar de nou al pàrquing de Can Massana, amb el sabor salat de l’aventura a la gola i la satisfacció de connectar amb el costat salvatge de la natura, que pot ser es també el nostre.
- Altitud mínima: 709 mts. Altitud máxima: 956 mts.
- Distancia: 8 kms.
- Fácil. (amb trams curts de dificultat mitjana/fácil)
2. LES ERMITES PERDUDES DE MONTSERRAT
“Només la pedra, només els boscos, només el cel… “
La ruta de les ermites perdudes arrenca al mateix Monestir de Montserrat, on es troba el temple, pot ser, més mític de Catalunya, on s’aixopluga la venerada Mare de Déu de Montserrat, “La Moreneta”, temple erigit com ermita al segle XI de la mà de l’Abat Oliba. També una mica més avall, podem divisar l’edifici que tanca la Santa Cova, lloc on va ser trobada la imatge al segle IX, encara que aquesta data, segons probes científiques,del segle VII. Prendrem el Camí de Sant Miquel, una de les ermites més antigues registrades, encara que ara restaurada i modernitzada, per una ruta asfaltada que ràpidament agafa alçada, i pot ser ens agradarà fer una paradeta a la Creu del mateix nom, des d’on la visió de la zona urbana guanya en perspectiva i silenci.
Reprendrem camí i guanyem més i més altura, fins a arribar al Pla de les taràntules, punt a on l’asfalt deixarà pas a una pista que ens acostarà al peu de l’ermita nova de Sant Joan, que data del segle XIX. Es aquí on definitivament el camí confortable acaba, i comença un corriol que ens conduirà a les entranyes del nostre passat: ermites de Sant Joan vell i Sant Onofre, amb constància de la seva existència des del segle XIII, situades en dues vaumes naturals, expressió màxima d’humilitat.
Continuarem sempre endavant i amunt, desafiant la sensació de vertigen en deixar les ermites bessones, i culminarem a un petit coll. Aquí seria recomanable un esforç extra i deixar el camí per visitar l’ermita de Santa Magdalena: les seves restes ens donaran una idea de la seva considerable dimensió, i, un altre petit esforç, podem quedar bocabadats si recalem uns metres més amunt a la Miranda de Santa Magdalena, amb unes vistes de gran part del massís cap a l’oest. La successió de pinacles es infinita, i prenem consciencia de la peculiaritat del lloc, que com l’esquelet d’un dinosaure descansa sobre terrenys molt més dolços i humanitzats.
Tornarem al coll i descendirem per la cara contrària a la que hem arribat, per seguir a l’est una estona i començar un suau descens més tard, entre alzines i boix, sentint el cant de rossinyols i pit-roigs, aquests últims confiats fins el punt de parar a menys d’un metre dels nostres peus, sentint-se segurs al seu territori. Desprès d’entravessar un torrent, gairebé sempre sec, arribarem a l’ermita de Santa Anna, que al seu temps va esdevenir una mena de punt de trobada dels ermitans, una mena de control de l’estat de cadascú, i mercat d’ intercanvi de productes i converses. Només ens queda seguir el camí Vell de Sant Jeroni cap el Monestir, per les anomenades Escales dels Pobres, encara que en aquest cas, els nostres sentits s’hauran enriquit.
- Altitud mínima. 709 mts. Altitud màxima: 1117 mts.
- Distància: 8 kms.
- Fàcil
3. SANT JERONI, CIM DE LA MUNTANYA MÀGICA.
“Per veure bé Catalunya, Jaume primer d’Aragó, pujà el cim de Sant Jeroni, a l’hora en que surt el sol”.
Culminar el cim de Sant Jeroni pot ser no sigui de la complicació de fer qualsevol gran pic del Pirineu, pot ser el nivell tècnic no es en absolut considerable, i pot ser, l’esforç necessari no es exclusiu d’atletes, però el moment d’arribar a la plataforma que esdevé el punt culminant del massís de Montserrat, té un aire molt especial, i més, en veure l’espectacle des d’allà, ens semblarà un premi molt alt per l’esforç realitzat.
Aquesta ruta parteix del pàrquing del monestir de Montserrat, i la proposta es pujar pel camí nou, que neix al Pla de Les Taràntules, a la zona de Sant Joan, amb les vertiginoses moles de Les Magdalenes a la esquerra i la vall que separa les zones eremítiques de Tebas de Tebaida a la nostre dreta.
Tebas i Tebaida, un apunt ràpid sobre l’origen dels noms: els jesuïtes, participants com a soldats de les creuades a l’orient, varen ser part regidora del monestir de Montserrat, i, en honor a les campanyes militars en terres “infidels”, van batejar així cada una de les dues parts de la vall…
L’ascens és sempre evident, sempre cap al nord-est. Ens semblarà, mentre avancem, que mai deixem de tenir gegants de conglomerat que ens observen des de dalt, com si no ascendíssim prou. Però, una vegada passem l’ermita de Sant Jeroni, la més alta de la muntanya, un grapat de toscos esgraons, molts pot ser per l’esforç acumulat, ens faran coronar el punt més alt de Montserrat. Impossible no sentir, com a mínim, un sotrac al cos davant la visió de la muntanya estenent-se a llevant i ponent; i el Pla de Bages, molt avall, i el Pirineu, allà al nord, com extraordinari teló de fons de tot un territori.
Per tornar, ho farem pel camí vell, utilitzant l’ombrívol fons de la vall com a ruta. Premi de frescor a l’estiu i aixopluc del vent a l’ hivern. Pot ser, en alguna clariana ó en alguna agulla, les cabres salvatges ens observin desinteressadament, aquest animal, reintroduït a mitjans dels anys 90 del segle passat, ha trobat aquí el seu habitat ideal, i podria ser considerada la reina de la muntanya. Quant arribem al Pla de Santa Anna ( aquí “pla” es una petita clariana), enfilarem un altre tram d’escales, que, amb el cos cansat i els ulls plens de bellesa, ens portarà de nou al Monestir.
- Altitud mínima: 709 mts. Altitud màxima: 1233 mts
- Distància: 12,5 kms.
- Fàcil, amb certa acumulació distancia/desnivell.
Aquest contingut ha estat creat pel guia de muntanya Frank Juárez, a qui agraïm la seva col·laboració amb CampingsCat i per apropar-nos la muntanya.
Si voleu descobrir aquesta, i altres rutes, podeu consultar el seu web: www.fjuarez-guide.com
Recordeu sortir sempre amb seguretat a la muntanya!
Càmpings a prop de Montserrat
A Campingscat.com trobareu càmpings que podreu filtrar per província, o per població, per tal de gaudir d’aquesta excursió des d’alguns dels càmpings popers.
També et pot interessar:
- Experiències úniques i de proximitat amb Feel by doing
- Neix la primera capsa regal de càmpings de Catalunya
